6. La mirada professional del fotoperiodisme

6.1. Valoració 

Els fotoperiodistes són superherois de carn i ossos. Malauradament però, no tenen els poders de sobreviure sempre als llocs on han de desplaçar-se per tal de cobrir-ne els conflictes així com tampoc en tenen la solució. Però tots ells coincideixen en que volen mostrar la cara humana de tots aquells que veuen la seva dignitat i vida degradades a causa de factors que els són externs i no poden controlar. Afirmen amb contundència que la ignorància en que volen sotmetre’ns els mitjans de comunicació s’ha d’eradicar perquè tots podem contribuir a fer un canvi just. No ens hem de deixar manipular. 

La imatge té un gran impacte, de fet ells han escollit les fotografies com a medi de denúncia. Però això sí, tots coincideixen en que un petit peu de foto és necessari. Hem de tenir informació per no malinterpretar la imatge o, en el cas de que sigui molt bona, posar-la com a mínim en context. 

No hem d’oblidar però, que aquests superherois són tan humans com la resta de nosaltres. Pateixen i es commouen amb les mateixes coses, encara que relativitzen els mals i valoren la vida com hauríem d’aprendre a fer la gran majoria. Això sí, les factures a final de mes no els perdonen. Per això treballar per agencies és una realitat, tot i que no dubten en dedicar-se al 100% en aquells projectes en els quals creuen i volen donar a conèixer. 

Són curiosos i estan compromesos amb la denuncia social. Viatjar n’és una conseqüència i també una excusa. Un cop tenen càmera en mà la seriositat impera. Volen mostrar la realitat de manera objectiva i això els duu a fotografiar aquells que no poden defensar-se per si mateixos. Les seves imatges no són sensacionalistes, sinó la nostra realitat de bojos. La ètica impera per davant de tot, mai ho hauria de fer la censura. 

Viatjar i exercir de fotoperiodistes els ha canviat la seva manera de veure el món. Són conscients que no el canviaran, però si aconsegueixen remoure un parell de consciències i fer-nos pensar es donaran per satisfets. I la veritat, no crec que sigui pas tan difícil donar-los aquesta satisfacció, no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada