7. Conclusions

Una fotografia immobilitza un instant d’una seqüència que implica una història, explicacions, hipòtesis i conseqüències. En aquell moment congelat el procés resta sintetitzat. Presenciem els fets des d’un ambient domèstic i podem pensar que els vivim. I és que la imatge pot ser entesa per gairebé tothom, encara que determinats codis només siguin compartits pels integrants d’una mateixa cultura. A més a més, una fotografia pot ser llegida en un àmbit cultural molt més ampli que la paraula, ja que aquesta presenta una aparença anàloga amb la realitat. 

Veure en una fotografia allò de que se’ns parla ens fa adonar que és real i li aporta més pes. En tenim un clar exemple en els casos de les primeres imatges de soldats morts. La imatge per tant dóna veracitat a la notícia. 

Però la mirada que interpreta duu una càrrega col•lectiva i personal que selecciona, separa i integra la realitat dins la seva subjectivitat. Això és una part del que he pogut veure en les enquestes que he realitzat. Almenys en aquesta petita mostra, les dones expressen més sensibilitat que els homes de la mateixa manera que semblen fer-ho el sector més jove de la població, inferior als trenta anys, i el més gran, superior als seixanta, respecte tota la resta. 

He pogut veure que, tot i que hi ha certes notícies que per la gravetat dels seus fets provoquen un major impacte, aquelles en que ens veiem implicats o reflectits sobresurten. Per exemple, les dones mostren una commoció que s’eleva conforme són més grans davant la imatge d’una mare i el seu fill. Els nois més joves, per la seva banda, demostren un major impacte davant les notícies de masclisme. Segurament per aquesta mateixa raó la temàtica de naturalesa és la menys puntuada. 

Sorprenentment he vist que en els sectors de població més jove la fotografia sense cap mena d’explicació ha estat més valorada que amb notícia. Tot i que en el marc global la referència del text ajudava a una millor comprensió. Amb tot puc dir que la imatge té un impacte en l’espectador superior al de la paraula. Fins i tot en els fets atemporals, com ho és la situació d’Àfrica, la imatge sembla recordar la importància dels successos que l’escrit ja no aconsegueix. 

Així doncs, amb tot el que he après i vist, afirmo que la meva hipòtesis és correcta: una imatge val més que mil paraules. Impacten més les fotografies que la notícia escrita, però per a una millor comprensió és millor combinar ambdues per tal de contextualitzar l’escena. I és que com deia Jorge Pedro Sousa, “text i imatge no són convertibles un a l’altre i tenen ambdós un lloc en el periodisme; posseeixen diferents facultats, impressionen de forma diferent, originen percepcions diferenciades i apareixen diferents tipus d’informació ”. 

Diversos professionals són conscients que paraula i imatge es necessiten una a l’altre, amb la qual cosa treballen junts diferents sectors, com bé poden ser fotoperiodistes i editors, o el mateix fotògraf relata la notícia. 

Són conscients d’aquesta arma de lluita i la utilitzen per sensibilitzar, no pretenen ser sensacionalistes encara que constantment caminen en la fina línia que separa ambdós conceptes ja que tracten amb temes molt delicats. La fotografia no pot canviar la realitat, però si pot mostrar-la. I és més, en més d’una ocasió al llarg de la història, ha ajudat a canviar i implicar persones i associacions en diverses causes, aconseguint fins i tot canviar lleis. 

És difícil, però no impossible. Els canvis poden ser una realitat.